Festival Sitges

Bon dia, bona tarda, bona nit:

De primeres saludar a tothom, ser que hi ha gent que esperava que tornés a la carga.
He estat retirat em les meves funcions de crític. Des de que es va dissoldre el Fancine doncs un servidor no tenia ganes d’escriure res.

Ara m’han demanat que col·labori en aquest bloc, espero durar mes temps.
Això ho diran les crítiques. Anem al gra, s’ha celebrat el festival de Sitges des de 1 fins el 11 d’ octubre . Han passat pel·lícules com Rec2, Loft, Millennium 2 , The Road, Moon, Kinatay, Heartless, i llarg etc...

Ja sabreu que la pel·lícula guanyadora es Moon dirigit pel fill del David Bowie.
Un servidor ha vist dues pel·lícules, que faré la meva critica particular.
Alguns deuen esta impacients, per pogué criticar la meva critica.

Començo per Loft.

Del director Erik Van Looy , una pel·lícula que va sobre cinc amics que estan casats i que comparteixen un apartament de luxe per pogué portar a les seves amants.
Ja comença la trama amb un dels amics que descobreix a una dona morta.
I a partir d’aquí es va embolica’n la troca, i utilitzant flashbacks es va descobrint el que ha passat de veritat.
Personalment a mi m’ agradat però hi ha un moment que vol donar massa voltes a la historia, per confondre en el espectador.

Es va veient la relació dels cinc amics i com va degradant la amistat entre ells, hem mentides i pel mig es barreja tema sexual.
Jo crec que aquesta pel·lícula sortirà amb cartellera d’aquí un temps.
La historia bàsicament passa en el Loft, hi ha molt poques escenes exteriors.
Es podria adaptar a una obra de teatre.

Te força ritme i en cap moment hi ha una decaiguda de la trama.
El final no calia que fos tan rebuscat.
Per cert les butaques estan força bé i molt poc espai per moure les cames.
Depèn on et poses estàs enxubat.


Segona Accidents Happen

Es un film sobre una família amb un espacial poder d’atracció als accidents.
I treballa la Geena Davis com a mare de les criatures.
Hi ha estones que fa riure, sobretot la trama recau amb un nen que quan ell te un accident algú del seu voltant li passa alguna cosa pitjor. Com diria es una mica “gafe”
Es del director australià Andrew Lancaster. La fotografia es molt bona, te unes escenes molt acurades. Imatges lentes per què puguis veure bé el que esta passant.
Hi ha moments tristos. De les dues m’agrada’t mes aquesta.
Aquesta segur que surt amb cartellera i pot tindre èxit. Com diu una senya es una barreja de “Pequeña Miss Sunshine” i la saga de “Destino Final.”

Doncs ja veurem si segueixo explicant el meu punt de vista.

El Criticat